Mirat amb perspectiva, aquell dia li vaig dir a l'Adela que pujaria a parlar amb ella però el cert és que vaig conduir fins aquí amb el convenciment que com que feia temps que no hi anava, com a mínim passaria un bon dia a l'Empordà.

 

Cinc mesos després, un encara no sap com, vam obrir la Nollegiu Mediterrània. Tinc una certa obsessió per la memòria i la tradició. Crec que allò que van construir alguns abans i que va servir durant dècades no només com a llibreria sinó com a centre d'agitació cultural, ha de tenir el seu espai en els noms per poder explicar-ho. I per això, el nom de Mediterrània havia d'aparèixer en la denominació.

​

En l'esperit de les Nollegiu hi ha una voluntat clara de fer possible aquesta agitació cultural. En aquest any hem organitzat activitats i no només durant l'estiu, sinó durant tot l'any. No som una llibreria estiuenca. I per això, hem treballat i en això la Francesca i la Susanna –també l'Abril durant l'estiu i les festes de Nadal i Reis– han estat especialment puntals, per apropar-nos a centres educatius i entitats culturals, hem col·laborat amb la biblioteca.

​

En resum, hem provat de donar servei cultural. I la resposta no pot haver estat més bonica. És per això que després d'un any continuem treballant per disposar d'un catàleg ampli i generós, un servei eficient perquè tothom tingui el seu llibre a temps –no sempre ho aconseguim però ho intentem fins a l'extenuació– i provem d'aprendre de cadascuna de les persones que venen a la llibreria.

​

De vegades em pregunten què és una llibreria. La resposta de diccionari és aquella que diu el lloc on es venen llibres. Fa temps que diferencio una botiga de llibres d'una llibreria. A la botiga de llibres s'hi venen llibres, sí. A les llibreries s'hi venen llibres, sí. Però alguna cosa hi ha de diferència quan