​

Com organitzes un viatge a l'atzar sense conèixer a ningú?

Bé, a París tinc una tieta per part de pare que viu a les afores, i això em fa va fer decidir a marxar. Però no vaig anar a viure amb ella, vaig estar les dues primeres setmanes en un hostal. Gràcies al meu caràcter obert i les meves inquietuds per descobrir nous reptes, a la feina que tenia als estius a l'Estartit, vaig conèixer molta gent francesa i molts em deien «si vens algun dia a París, fes-m'ho saber, si et podem ajudar ho farem». I va ser així com vaig iniciar la meva vida en un altre país.

​

Quin era el teu objectiu per marxar a París?

Volia fer un canvi de vida i el meu objectiu era fer de model. Gràcies a Ingrid Moda i els pocs shootings que vaig fer a Espanya, vaig veure que el modelatge, la moda i el disseny m'agradava molt.

 

Vas aconseguir fer de model?

Va ser una mica complicat. Alguna agència sí que em va acceptar, però per tema horari no m'ho podia compaginar amb cap més feina, d'altres agències em van dir que no m'acceptaven pel meu cos, que em volien més prima. Llavors vaig ser jo qui va decidir no fer de model, no vaig voler canviar. Estic a gust amb el meu cos. A Italià és més fàcil.

​

I per què no vas marxar a un altre país com Itàlia?

Ho vaig pensar molt, però vaig trobar una feina a Louis Vuitton que m'agrada molt i vaig decidir quedar-me.Treballar per aquesta firma tan prestigiosa i conèixer als seus dissenyadors i propietaris és un aprenentatge diari