Gallina de Piel Wines
ROCA DEL CRIT
2016 Empordà
Vi negre, 13,5%
Preu: 14,95 €
C/del Mestre Sagrera, 47 1er Pis, Palafrugell |
645 803 295 | eva@elnou.cat | Dilluns a divendres 9h a 14h |
reportatge
Entrevista a ELI TERRI
REDACCIÓ SARA ROY · Periodista · FOTOGRAFIES ELI TERRI I PEP SALA
Elisabet Terri
Actriu, directora, guionista i productora, roda el seu primer llargmetratge, Els de Sau, un biopic que reconstrueix la trajectòria
de la banda de Pep Sala i Carles Sabater amb rigor i sensibilitat. La pel·lícula és una coproducció hispanoandorrana d'Arlong Productions i Imminent Produccions, rodada íntegrament en català, que posa en relleu el vincle entre música, joventut i somnis compartits que van marcar tota una generació.
Com va néixer la idea de portara la pantalla gran la història de Sau?
La idea va sorgirquan buscava quin podria ser el meu primerllargmetratge. El productor em va dir que havia de ser un projecte que em toqués el cor. Li vaig explicar que, quan tenia 16 anys, la mort del Carles em va impactar molt꞉ vaig retallarla notícia del diari i encara la conservo al suro de l'habitació dels meus pares. Quan li vaig compartir això, em va suggerir que expliqués la història de Sau. No només del Carles, sinó de tota la banda, i així va començartot.Permi és una responsabilitat enorme,però també un orgull immens serqui la expliqui.
Per què creus que ara és el moment ideal perferun biopic de Sau?
No sé si és el moment ideal, però és el moment en què jo puc fer‐lo.El temps ajuda a posar les coses en un altre lloc. La mort del Carles va sermolt dolorosa perla seva família, els amics, la banda i els fans. Amb els anys, aquell dolor es transforma en melancolia, i potser ara hi ha més maduresa per reviure la història sense tanta ferida oberta.
"El menys important que va fer el Carles va ser morir‑se El repte principal és equilibrar fidelitat històrica amb una pel·lícula atractiva, sense caure en la sensibleria ni fer‑la freda"
Com ha sigut el procés de documentació i immersió en la trajectòria del grup?
Ha estat un procés llarg i intens. Des del principi vaig voler que el Pep Sala ens acompanyés, perquè sense ell no tenia sentit.
Després vaig parlar amb en Joan Capdevila, vaig llegir llibres, veure documentals, revisar imatges d'arxiu i parlar amb gent de l'entorn del Carles i membres de la banda.De vegades era abrumador, hi havia tanta informació que no sabia com dosificar‐la. Un biopic t'obliga a ser fidel a la realitat, però també a acceptar petites llicències de ficció.
Quin record es repeteix més quan parles amb gent propera al Carles?
Tothom el recorda amb afecte; ningú en parla malament, i això m'ha semblat molt sincer.
Quan expliquem la mort del Carles ho fem amb respecte i elegància. La pel·lícula vol mostrar la seva vida i el llegat que ens va deixar, no recrear el dolor ni el morbo. Com em va direl Pep Sala꞉ "El menys important que va ferel Carles va sermorir‐se".
Quin ha sigut el majorrepte fins ara?
El repte principal és equilibrar fidelitat històrica amb una pel·lícula atractiva, sense caure en la sensibleria ni fer‐la freda. Treballar amb rigor,però també amb creativitat꞉ fins on pots estirar certes coses i fins on has de ser estricta. Amb el càsting, buscava actors semblants sense obsessionar‐me.Tot ha estat qüestió d'hores,esforç i perseverança.
Pel que fa als actors i les recreacions musicals?
Pol Monen interpreta Pep Sala, Guim Puig el Carles Sabater i Guillermo Lasheras en Joan Capdevila. Els vam trobar gairebé per casualitat i tots tenen una gran semblança amb els seus personatges. Hem recreat moments emblemàtics, com el concert de la Monumental del 1992, i la música és clau꞉ el Pep Sala ha compost la banda sonora original perenllaçarles seqüències.
Com està sent la preparació dels actors?
Els tres actors principals fa gairebé dos anys que estan involucrats. Hem anat a concerts, ens hem reunit amb la banda i compartit moltes hores d'assaig. El Pol porta des del gener fent classes de guitarra, i el Guim de cant,perpoderinterpretarla veu del Carles en alguns moments.Tot plegat ha estat un treball molt dinàmic i dedicat.
Quina cançó de Sau resumeix millorl'esperit de la pel·lícula?
No volíem fer‑nos grans i Ningú ens mourà d'aquí resumeixen el cor de la història꞉ joventut, amistat, música, somnis i els alts i baixos de la vida de Sau. La seva força és universal, i espero que el film connecti amb els fans de sempre i amb noves generacions.
Quina és la lliçó que t'emportes?
Cada dia aprenc coses noves. La lliçó més gran és que la perseverança funciona i que la paciència és clau. Soc impacient, però estic aprenent a confiar que les coses acaben trobant el seu lloc.