Gallina de Piel Wines
ROCA DEL CRIT
2016 Empordà
Vi negre, 13,5%
Preu: 14,95 €

C/del Mestre Sagrera, 47 1er Pis, Palafrugell |
645 803 295 | eva@elnou.cat | Dilluns a divendres 9h a 14h |

reportatge
Entrevista a ARJAU
REDACCIÓ SARA ROY · Periodista · FOTOGRAFIES ARJAU
Caldria un relleu generacional per assegurar la continuïtat del gènere
Jordi Grau, Jordi Rubau i Josep Maria Batlle components del grup Arjau celebren vint anys de trajectòria amb Orgànic, un disc que aposta pel so més genuí de l'havanera.
Perquè el títol Orgànic?
Li vam volerdir Orgànic perquè és un so sense artificis, ni efectes, ni molta reverberació, tal com sonem en directe. Un disc que la gent l'escolti i tingui la sensació que estem cantant a casa seva.
Com ha estat el procés de composició i gravació?
Anem agafant experiència a l'hora d'entrar a gravar. Tot i així, sempre porta molta feina, i a cada disc hi ha cançons noves i cada una té la seva complicació.Vam treballar amb Xeco de Paula al seu estudi de Calonge Japan Records.
Hi ha alguna cançó del disc que tingui un significat especialment personal?
Totes tenen un significat especial, “Gina” que és la única sardana que va fer Josep Bastons o “En un Bosque de las Indias” dedicada a la memòria de Ricard Balil.
Com han sorgit les col·laboracions? Ha sigut un luxe comptaramb ells.Amb Sergio Dalma ens uneix una relació personal, vam proposar‑li pensant que ens diria que no i la sorpresa va ser al dir‑nos que si. “Busca'm a l'Empordà” ha tingut molt de ressò fins i tot fora de Catalunya amb els seus seguidors de Sud Amèrica, arribant al número 29 de cançó més escoltada en català. Amb la Mariona Escoda ja vam cantar amb ella a la passada edició de la Cantada d'Havaneres de Calella, i va ser un enorme plaer gravar aquella mateixa cançó; “A Cau d'Orella”. I amb el Carlos Coronado, guitarrista de Palafrugell, feia temps que parlàvem de fer una col·labo‑ ració plegats.

Alguna anècdota divertida o inesperada de la gravació d'Orgànic?
Un dels dies que havíem quedat pergravar,va ser el de la famosa apagada general del 28 d'abril del 2025, ens va agafar ben bé en mig de l'estudi i vam haverde deixar‑ho. Què té l'havanera que la fa resistir el pas del temps? És una cosa molt nostra, forma part de la cultura i de la identitat catalana. A més, el repertori es va renovant, hi ha els grans clàssic que coneix tothom, però es va creant obra nova.
Creieu que el públic jove hi té interès?
No massa, és veritat, però hi ha un interès del públic familiar, per tant si les escolten de petits, segurament que hi tornaran de grans. Iniciatives com la Cantadeta d'Havaneres, les col·laboracions amb Lildami o la Mariona Escoda, poden apropar aquestes cançons als més joves.
Com veieu el panorama musical actual a diferència d'abans?
Potserabans hi havia més grups que ara.Quan vam començar ara fa 30 anys, érem els joves i ara encara ho som, caldria un relleu genera‑ cional per assegurarla continuïtat del gènere, almenys en els grups de Palafrugell.
Es pot viure de cantaro tocarhavaneres?
Hi ha gent que en viu, però no és fàcil per què és molt estacional, gairebé només és a l'estiu, s'hauria de buscar la manera que es pogués actuardurant tot l'any.
Quin paper hi juga el directe en el vostre projecte? És on ensenyem el que sabem fer, hem de ser professionals i curosos amb el que donem al nostre públic per poder oferir el nostre millor resultat. És una manera de comunicar‑nos amb ell, saber el que li agrada i el que espera de nosaltres. Una manera d'aprendre i seguir millorant.
Com vau viure la polèmica que hi va haver amb la cançó “El meu avi va anara Cuba”? És un tema delicat, nosaltres respectem i entenem totes les postures. S'ha de separar l'obra de l'autor, però també s'ha d'empatitzar amb les víctimes i amb qui no vol sentir o cantar cançons d'aquest autor. Nosaltres hem escoltat a les diferents organitzacions de les cantades i hem fet el que ens han demanat.

Si mireu enrere,quines fites destacaríeu d'aquests 20 anys?
Poder col·laborar amb Lildami, cantar al Palau de la Música, la Cantada d'Havaneres de Calella, tots els artistes amb qui hem tingut la sort de gravar, el projecte que presentarem a finals de novembre a l'auditori de Girona "Mare Mundi"de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i tantes altres més.
Què heu après personalment i com a grupal llarg d'aquestes dues dècades?
Hem après a anar pel món꞉ conèixer gent i els seus llocs, a gaudirde la música d'una manera professional, però sense dedicar‑nos‑hi al 100%, tots tres tenim una altra feina. I hem après a portar sobre l'escenari el que vam aprendre a les tavernes quan vam començar,intentant que sigui un espectacle interessant pel nostre públic.


