​Alguna anècdota divertida o inesperada de la gravació d'Orgànic?

Un dels dies que havíem quedat pergravar,va ser el de la famosa apagada general del 28 d'abril del 2025, ens va agafar ben bé en mig de l'estudi i vam haverde deixar‑ho. Què té l'havanera que la fa resistir el pas del temps? És una cosa molt nostra, forma part de la cultura i de la identitat catalana. A més, el repertori es va renovant, hi ha els grans clàssic que coneix tothom, però es va creant obra nova.

 

Creieu que el públic jove hi té interès?

No massa, és veritat, però hi ha un interès del públic familiar, per tant si les escolten de petits, segurament que hi tornaran de grans. Iniciatives com la Cantadeta d'Havaneres, les col·laboracions amb Lildami o la Mariona Escoda, poden apropar aquestes cançons als més joves.

 

Com veieu el panorama musical actual a diferència d'abans?

Potserabans hi havia més grups que ara.Quan vam començar ara fa 30 anys, érem els joves i ara encara ho som, caldria un relleu genera‑ cional per assegurarla continuïtat del gènere, almenys en els grups de Palafrugell.

 

Es pot viure de cantaro tocarhavaneres?

Hi ha gent que en viu, però no és fàcil per què és molt estacional, gairebé només és a l'estiu, s'hauria de buscar la manera que es pogués actuardurant tot l'any.

 

Quin paper hi juga el directe en el vostre projecte? És on ensenyem el que sabem fer, hem de ser professionals i curosos amb el que donem al nostre públic per poder oferir el nostre millor resultat. És una manera de comunicar‑nos amb ell, saber el que li agrada i el que espera de nosaltres. Una manera d'aprendre i seguir millorant.

 

Com vau viure la polèmica que hi va haver amb la cançó “El meu avi va anara Cuba”? És un tema delicat, nosaltres respectem i entenem totes les postures. S'ha de separar l'obra de l'autor, però també s'ha d'empatitzar amb les víctimes i amb qui no vol sentir o cantar cançons d'aquest autor. Nosaltres hem escoltat a les diferents organitzacions de les cantades i hem fet el que ens han demanat.