Diuen que quan expliques la teva pròpia història, inevitablement acabes parlant dels altres. Qui apareix entre les línies d'aquest llibre?

Parlo de moltes persones꞉ la meva família, els meus amics, la gent que m'ha acompanyat en els moments més durs. No tinc prou paraules d'agraïment per a totes elles. M'han escoltat i ajudat quan més ho necessitava.

​

Aquest any celebres 25 anys de carrera. Quan mires enrere,quin ha estat el moment més determinant d'aquest viatge musical?

És difícil pensar en un sol moment, però quan vaig entendre que la música podia sanar, tant el meu públic com a mi,vaig saberque aquest és el regal més gran.

 

La teva veu i les teves cançons han acom‑ panyat diverses generacions. Com vius aquesta connexió tan profunda amb el teu públic després de tant de temps?

Per a mi, la connexió amb el públic és el que em manté viu. Saber que les meves cançons formen part de la història de moltes persones m'emociona molt. L'energia que sento als concerts és inexplicable, i és gràcies al meu públic.

 

La indústria musical ha canviat molt des que vas començar. Com s'ho fa Antonio Orozco per mantenir‑se fidel a ell mateix en un món tan accelerat?

Sempre em mantinc fidel al que sóc.Crec que l'autenticitat és clau,a més de ferles coses des del cor.

 

Has actuat diverses vegades al Cap Roig Festival, un escenari molt estimat pel públic català. Què té de diferent per a tu cantar en un lloc com aquest? Podrem tornar‑te a veure a Cap Roig el pròxim any?

Cantar a Cap Roig és una experiència única i un indicador que les coses van bé. Hi ha alguna cosa especial en aquell lloc, envoltat de natura, amb el mari el públic tan a prop. És un escenari on tot se sent més. Tant de bo l'any que ve ens hi puguem tornara trobar.

 

Quan estàs damunt l'escenari,què busques transmetre ara? Ha canviat la teva manera de viure el directe després del procés personal que expliques al llibre?

Ara puc entendre que no he de ser perfecte. Després del procés personal que vaig viure, l'escenari s'ha convertit en una celebració de la vida. Per a mi és un espai on compartir el que sóc.

 

Després del llibre i d'aquest període de pausa, què tens al davant? Quins projectes musicals o personals il·luminen el teu futur més immediat?

Molt aviat podré explicar‑ne més coses…

 

Si aquest llibre tingués banda sonora,quina seria la cançó que el resumiria?

És evident que la cançó seria “Lo Inevitable”, de l'últim disc "El Tiempo No Es Oro".

​

​