En el nostre clima mediterrani, febrer és l'època ideal perquè el roser encara es troba en repòs vegetatiu, però ja han passat les gelades més fortes. Una poda feta en aquest moment ajuda a estimularnous brots,millora la ventilació de la planta i redueix l'aparició de malalties.

 

A l'hora de podar, cal començar eliminant la fusta seca, malalta o feble. També és impor‑ tant treure les branques que es creuen o que creixen cap a l'interior del roser. L'objectiu és deixar una estructura oberta, que permeti l'entrada de llum i aire. Els talls s'han de fer nets, en diagonal, just per sobre d'un borró orientat cap a fora.

​

En la majoria de rosers de jardí, és recoma‑ nable conservar entre tres i cinc branques principals, escurçades aproximadament a un terç de la seva llargada. No cal tenir por de tallar꞉ una bona poda és sinònim de rosers més forts i floracions més abundants.

 

Finalment, convé recollir totes les restes de poda i aprofitar per aportar una mica de compost o adob orgànic. El roser ho agrairà i la primavera ens ho tornarà en forma de flors.