Per què has optat per peces en format rodó?

El format rodó surt de la idea d’abraçar la terra i dona a les obres un cert aire de sacralitat. Permet una composició dinàmica, volguda ment desequilibrada on els conceptes pictò rics tradicionals del paisatge꞉ cel, terra i horit zó, perden el seu valor i queden difuminats en el cercle. El suport és paper fet a mà, per tant, no és neutre i conserva en si mateix el rastre del seu origen.

 

Què suposa treballar amb composicions “volgudament desequilibrades”?

A mesura que treballes et permet canviar constantment la composició només movent una mica el suport. Vull trencar amb l’esque ma de fons i figura. Sempre es pensa que la figura ha d’estar emmarcada i destacar sobre un fons que és accessori. A la meva obra això no funciona així, i el fons i la figura es confo nen. Una altra cosa important és que no hi ha línia d’horitzó. En la tradició japonesa això és molt clar. Normalment, es diferencia entre espai i terra en el paisatge, però en les meves obres l’espai forma part de tot.

​

Rastres forma part del premi que vas guanyar l’any passat amb l’obra “Sequera” de la Biennal de Teià. Com has rebut aquest reconeixement?

 

El reconeixement sempre és agradable. El premi de la Biennal de Teià constava d’una part amb diners i d’una exposició individual en un espai ampli i molt ben il·luminat com és La Unió. Fer una exposició individual en un espai finançat amb diner públic, en lloc d’una galeria comercial, implica una responsabilitat afegida que cal acceptar. Vaig començar partint de l’obra premiada i vaig intentar construir una exposició amb un relat que funcionés com un tot coherent. Jo treballo en sèries perquè em permet aprofundir en el que faig. En aquesta exposició no hi ha cartel·les al costat de cada peça, ja que totes les obres responen a un mateix objectiu, sinó que hi ha frases que es complementen amb l’obra i ajuden a entendre’n el sentit i la intenció.