Entrevista a Maria Fort

REDACCIÓ SARA ROY · Periodista · FOTOGRAFIA ANNA VILACLARA

“Mama, sempre et recordo. No hi ha dia que no estiguis present”

Amb aquestes paraules, la calongina Maria Fort, florista de professió, s'endinsa en l'escriptura amb El Mapa dels Records, el seu primer conte infantil, il·lustrat per Sandra Maruny. Un homenatge a la seva mare en què parla del dol i de la importància dels records.

Dissabte 5 d'abril, a les 18 h, presentarà el conte a la plaça Majorde Calonge,en un acte que promet ser especial.

En aquesta entrevista, ens explica com va néixer la idea del conte, quin paper juguen els records en el procés de dol i com l'escrip‑ tura l'ha ajudat a transformar l'absència en un homenatge ple d'amor

​

Com vas trobar la força per convertir el teu dol en una història tan bonica?

Més que força, diria que van ser les ganes de fer un homenatge a la meva mare. La recordo cada dia, i en moltes converses sempre apareixen anècdotes sobre ella.Potserla força me l'ha donat ella.Era una dona molt forta.

El Mapa dels Records ens parla de l'Ïa, una nena que ha perdut la seva mare i espera un senyal d'ella, iniciant així un viatge pels records que comparteixen. Què t'inspira aquesta idea?

Aquesta idea va anar agafant forma a mesura que escrivia el conte. La meva mare sempre em deia que, quan no hi fos, em faria un senyal. Quan vaig pensar en com representar els records i explicar‑los, va ser màgic꞉ vaig imaginarque estava al terrat, com moltes nits, i que em queia el Mapa dels Records. “Mama, sempre et recordo. No hi ha dia que no estiguis present”

Hi ha algun record en particular que hagi estat clau perdonarforma a la història?

Sí, el record del xiclet. Era molt habitual en ella menjar xiclets i fer bombolles. Em vaig imagi‑ narel moment en què ella tornaria a marxar al món màgic, i que ho faria amb una bombolla gegant de les que feia. Vaig tenir clar el final abans que tota la resta.

Com pot ajudar aquesta història a nens i nenes que han perdut algú? Els pot ajudar a pensar en els records que tenen amb la persona que han perdut. He buscat records molt personals, però alhora, que qualsevol pugui sentircom a propis.

No ets escriptora de professió, sinó florista. Com ha estat el procés d'escriure i publicar un llibre?

Al principi, no em veia capaç. Mai he considerat que escrivia bé, però tenia moltes ganes de fer‑li aquest homenatge a ella. M'he rodejat de persones que saben molt de lec‑ tura i escriptura, que m'han ajudat, corregit i acompanyat en el procés. Pensava que seria més difícil,però quan fas una cosa des del cor, tot és possible