Gallina de Piel Wines
ROCA DEL CRIT
2016 Empordà
Vi negre, 13,5%
Preu: 14,95 €
C/del Mestre Sagrera, 47 1er Pis, Palafrugell |
645 803 295 | eva@elnou.cat | Dilluns a divendres 9h a 14h |
reportatge
Reportatge ARQUITECTES PASCUAL‑RIBAS
REDACCIÓ ÈLIA PAGÈS · Periodista · FOTOGRAFIES CLÀUDIA PEDRÓS
L'estudi d'arquitectura Pascual‑ Ribas lidera la reforma d'una llibreria històrica
L'obertura d'una llibreria sempre és motiu de celebració.APalamós, el pas‑ sat febrer es va inaugurar la Llibreria Finestres Palamós, al mateix local que va acollir durant quaranta‑dos anys la històrica llibreria La Gavina. Ara, Fines‑ tres Palamós neix amb la vocació d'en‑ riquir l'escena literària local i fomentar la lectura com a eina de transformació social.
Darrere la reforma de l'espai hi trobem l'estudi Pascual‑Ribas, un estudi d'arquitectura i disseny amb seu a Palamós i Londres que aviat també podrem trobar a Barcelona. Els germans Pascual‑Ribas expliquen que des del primer moment van ser conscients que el projecte transcendia l'àmbit arquitectònic per convertir‑se en un espai cultural. "No es tractava només de reformar una llibreria, sinó de preservar l'essència i reforçar la identitat en un context en què cada vegada és més difícil mantenirespais d'aquest tipus", expliquen.
Precisament per aquest valor afegit, la reforma anava lligada a una gran responsa‑ bilitat. L'objectiu no només era construir un espai funcional, sinó crear un ambient que convidés a la descoberta de títols, autors i idees. L'encàrrec inicial, tal com explica Eduard Pascual Ribas, plantejava una llibreria inspirada en l'arquitectura del moviment modern català de mitjan segle XX, amb una especial referència a les obres desenvolupades a pobles de la Costa Brava, com Cadaqués. La proposta parteix d'aquest llenguatge, assumint‑lo com a arquitectura popular i reinter‑ pretant‑ne les geometries, volums i materials
"Sempre iniciem els projectes mirant l'entorn, el paisatge i el passat, també amb les tècniques tradicionals per reinterpretar‑ les amb solucions contemporànies. Ens nodrim de l'arquitectura i disseny popular, allò que ens resulta familiar a tots, però ho depurem per ressaltar el que sovint és imperceptible", explica.
En aquesta ocasió s'han inspirat en les tradi‑ cions marineres de la zona, la cultura de la pesca i l'essència mediterrània, amb l'objectiu de generar un espai neutre, com un full en blanc en un llibre, que permeti establir un diàleg entre els materials, el paisatge i la identitatlocal.Undelselementsmés represen‑ tatius d'aquest diàleg entre passat i futur és el colorgroc,que vincula la fabricació tradicional i manual de la tova de fang cuita,present en la indústria ceràmica de l'interior de l'Empordà, amb la fabricació contemporània artesanal de les lleixes de fibra de vidre utilitzades en la indústria naval. "M'agrada pensar que l'espai materialitza aquest diàleg, fent visible el pas deltempsentreprocessos constructius,ivalo‑ rar el savoirfaire manual d'aquests artesans", afegeixEduardPascualRibas.
Quan es va plantejar la nova proposta, Àurea Juan, directora de la Llibreria Finestres, tenia clar que el projecte havia de respectar la història de La Gavina, mantenint l'essència de llibreria de poble. Una voluntat que també es tradueix en el disseny. "Arquitectònicament, hem mantingut el buit que articula la planta baixa i la primera, així com la singular geometria del buit i passamà. Aquests elements, que conferien caràcter i iconicitat a La Gavina, es preserven en el nou espai per establir una continuïtat amb la identitat històrica i la nova llibreria"
Amb la reforma finalitzada i la llibreria oberta al públic, arriba el moment de posar en valor la feina feta.Per als germans Pascual‑Ribas ha estat especialment significatiu haver pogut formar part del projecte Finestres perquè comparteixen la seva visió de la cultura com a motor comunitari, concebent espais que van més enllà de la llibreria.
Ara que ens trobem a les portes de Sant Jordi, celebrar l'obertura de la llibreria Finestres Palamós és encara més necessari. Els ger‑ mans Pascual‑Ribas confien que la nova llibreria esdevingui un referent literari, però sobretot un espai dinàmic on passin coses, i on la cultura sigui sempre l'eix central.
