Gallina de Piel Wines
ROCA DEL CRIT
2016 Empordà
Vi negre, 13,5%
Preu: 14,95 €
C/del Mestre Sagrera, 47 1er Pis, Palafrugell |
645 803 295 | eva@elnou.cat | Dilluns a divendres 9h a 14h |
reportatge
Gerard Oms,
Director de la pel·lícula Molt Lluny
REDACCIÓ ÈLIA PAGÈS · Periodista · FOTOGRAFIES MONTSE GIRALT
Molt Lluny és una història de reconciliació amb mi mateix
Parlem amb el director de la pel·lícula Molt Lluny sobre el procés creatiu del film, la seva relació amb Mario Casas i el vincle que l'uneix amb Palafrugell.
Tens una connexió especial amb Palafrugell i la Costa Brava. Com recordes aquella època?
Vaig treballar quatre anys fent temporada al Càmping Kims, al departament d'animació, i vaig viure tot un hivern a Palafrugell. Encara ara sempre pujo a veure amics i gaudir molt de les platges. En tinc un record preciós. Jo tenia divuit anys i era la primera vegada que vivia fora de casa, ho recordo com una època de mirar el món amb molta curiositat. I com que en aquests càmpings hi ha tant client holandès, vaig començar a desenvolupar una mirada romàntica i d'admiració cap a Holan‑ da, una societat a la qual veia un cert progrés. És una de les raons per les quals vaig decidir marxar a Holanda el 2008 en un viatge d'acceptació personal.
Has debutat com a director amb una pel·lí‑ cula tan íntima i valenta com Molt Lluny. Què et porta a explicaraquesta història?
Decideixo fer Molt Lluny per respondre a moltes preguntes que em faig. A l'Espanya dels noranta, quan jo era un nen, no trobava referents LGTBIQ+. Intento respondre a la pregunta de “per què un noi que creix en una família progre i un lloc d'amor no és capaç d'acceptar la seva orientació sexual” i la resposta té a veure amb la manca d'aquests referents. Hi ha una voluntat expressa de generarun referent nou que jo no vaig tenir.
Com va serescriure i dirigiruna història tan personal?
El procés creatiu va serun repte,perquè en les primeres versions del guió, com que parlava de mi mateix, boicotejava la història i no avançava. Vaig fer un exercici d'apartar‑me del personatge, imaginar que era algú sem‑ blant a mi però no jo. Vaig buscar un punt intermedi entre el Mario i jo amb la construc‑ ció d'aquest alter ego i a partir d'aquí la història va començar a volar. Al principi amb molt de pudor, perquè era parlar d'un mateix. Però durant el procés vaig trobar un regal, perquè mentre anava escrivint la història l'anava mirant des d'un lloc honest i sense por a mirar‑se un mateix les ombres, i va tenir un efecte sanador en mi.Crec que és una història de reconciliació amb mi mateix
Quina ha estat la rebuda del públic davant d'una història tan honesta i emocional?
És una pel·lícula que hem fet amb el cor i des del cor, i la gent ho rep així. Hi ha una hones‑ tedat que fa que quan acaben les projeccions i faig col·loquis, la gent s'apropa emocionada amb molt d'agraïment i em volen compartir la seva història. Molt Lluny és una història sostinguda durant molts anys a partir d'un entorn opressiu i hostil, i a partir de començar a expressar allò que et passa, es comença a sanar alguna cosa. I que la gent s'apropi i expressi el que li passa és realment l'èxit de la pel·lícula que aconsegueix abraçar a certes persones.
Tens una relació estreta amb Mario Casas. Com ha estat dirigir‑lo perprimercop?
Dirigir al Mario ha sigut un regal. És el meu actorpreferit, l'estimo molt i el miro amb molt d'amor a nivell personal i professional. Per mi ha estat un regal que pogués ser el prota‑ gonista d'aquesta història. Tenim una relació de molts anys i ens mirem amb molta confiança, respecte i admiració, i aquests ingredients han sigut bàsics a l'hora de desenvolupar la història. Això ha provocat que el Mario s'atrevís a fer coses que no havia fet mai, per ell ha sigut un repte, i la gent se sorprèn molt de veure'l així. Em fa molt feliç veure'l brillar a la pel·lícula, no només com a director sinó també com a amic.
La banda sonora és de la Sílvia Pérez Cruz. Com va sorgirla col·laboració?
De tota la vida admiro molt a la Sílvia i vaig demanar el desig que pogués fer la cançó original de la pel·lícula. I va accedir. Jo volia que la lletra de la cançó fos a partirdel poema de Miquel Martí i Pol “Ben poca cosa tens”,que representa l'essència del que li passa al protagonista. I evidentment la cançó que va compondre és una delícia, és un tros de vida... Em sento molt agraït i afortunat.
Tens nous projectes en ment?
Segueixo amb la promoció de la pel·lícula, acompanyant‑la.Permi és molt important fer militància de cineclubs i cinemes de poble i cuidar els espectadors. També estic escrivint alguna cosa nova, però tot això és lent i està bé que sigui així per anar entenent el que diu el cori la intuïció.
És una pel·lícula que hem fet amb el cor i des del cor, i la gent ho rep així.