​Com definiríeu Records a algú que encara no hi ha estat?

Records és tornar a casa l'àvia un diumenge de dinar familiar, tornar al “xup‑xup” i a no tenir presses. És sentir el caliu de l'ambient i del local. No és menjar exactament els plats que ens feia l'àvia, sinó recordar molts dels gustos,aromes i textures de la seva cuina.

Enrique, quan eres fora cuinant arreu del món, què trobaves més a faltar de la cuina catalana?

Sens dubte el fuet, la sèpia amb patates que feia ma mare i la fruita i verdura que tenim aquí, que no estan plenes d'aigua i tenen gust de “fruita de veritat”

​

Des de petit ja tenies clar que et volies dedicara la cuina?

No. Vaig començar estimant seure a taula i menjar. De petit mai menjava “menús infan‑ tils”. Als vuit anys vaig començar a anar un cop al mes al restaurant Font Picant amb el meu avi, i és allà on vaig començar a entendre de menjari em va fascinar.

Hi ha algun plat que connecti directament amb la teva infància?

El fals caneló de sèpia amb patates.Era el meu plat preferit de petit i sempre he tingut el repte de representar‑lo al restaurant. És un plat molt senzill però ple de sabor, i per a mi és molt important que, si donem una volta als plats, sigui sempre prioritzant el gust.