Fer de mares i pares, és molt més fàcil del que ens pensem

REDACCIÓ ANTÒNIA I JORDI · Gerents de SocArrel Psicologia

Especialment si ens ocupem de nosaltres mateixos, primer!

Som de les primeres generacions d'adults que ens revisem com a pares. I hem de reconèixer que l'acompanyament parental actual, no té massa res a veure amb aquell que vam rebre de petits. Sense referents confiables, anem força perduts i confosos. Tenim alguna certesa, però, i és que la família no pot ocupar-se de tot; ni pot, ni cal!

Fixeu-vos, de vegades acabem realitzant tasques que tenen més a veure, amb fer de mestres, de psicòlegs, d'amics, etc. Fins i tot, hi ha adults que prioritzen entretenir o fer sentir bé els seus infants.“ Que siguin feliços i gaudeixin la vida”, sentim a dir. I així, no hi manera! Fer de mares i pares hauria de ser molt més més senzill. Potser, l'única cosa imprescindible, que hauríem de fer, seria ocupar-nos de nosaltres mateixos

Si cadascú de nosaltres aprenem a:

Gestionar les emocions Resoldre els conflictes Enfrontar situacions díficils Actuar amb honestedat i respecte A cuidar-nos o demanar ajuda I a trobar persones i activitats que ens fan bé.

​

Si creieu que vosaltres o algun familiar pot patir disfàgia cal consultar al metge per diagnosticarne el grau. Des de la farmàcia us podem ajudar donant consell nutricional per preparar una dieta de textura modificada, i recomanant hàbits d'higiene. També us indicarem quina és la millor manera d'administrar la medicació, doncs no totes les formes farmacèutiques es poden triturar o manipular.

​

Llavors, quan els fills ens necessitin, ho farem no des de la perfecció, sinó des de la maduresa i la realitat. Observarem que en general, ens en sortim prou bé i acompanyem amb encerts. En d'altres ocasions, però, ens equivoquem i cometem errors. I d'aquestes situacions no resoltes de la millor manera, en treurem aprenentatges i creixerem plegats. Per tant, tranquils i confiats, sabrem que una família no és un sistema infalible on s'han de cobrir tot de desitjos o expectatives infantils. Sinó, que serem un equip de persones que es cuiden, s'interrelacionen i s'equivoquen, però per sobre de tot es respecten.

Així, sense pressions i exigències superficials, posarem la mirada en allò que és important, en l'atenció als nostres infants amb presència, escolta i estima. La resta ens vindrà donada per qui som i el què fem.