Poder-los ajudar amb una eutanàsia 

ANNA MENDIETA · Veterinària - Col. GI-891

Aquest mes escriuré diferent. D'un tema complicat i que no deixa indiferent, però ho vull fer.

La Nona té 11 anys i un dia li diagnostiquem càncer. Comença amb una massa a la pell, sembla insignificant, però no ho és. L’operem i tot va perfecte, fantàstic. Passen uns mesos i detectem que té metàstasi. Ràpid tornem a operar-la i tot torna a anar rodat.


Un vespre, però, em truqueu, la Nona s’ha donat un cop i ha caigut, no vol caminar. L’explorem i té metàstasi una altra vegada però ara a la medul·la espinal, ha quedat paralítica.
 

La Nona és molt expressiva i ens mira angoixada. També somriu, perquè nosaltres ho sabem que ella sempre somriu, però no pot aixecar-se ni per anar a beure aigua i no està bé.

La pregunta del milió, tu què faries si fos teu?
De fet, la pregunta no cal, perquè ja veniu amb la intuïció del que passarà. Ahir li vau donar el menjar que més li agrada per sopar. Decidim fer l’eutanàsia, i la fem, dolçament, com ha de ser, sense presses, parlant-li, amanyagant-la mentre jo, que no m’agrada fer això però que sé que l’estic ajudant, ho faig. La Nona ja descansa. 

El veterinari que m’ho ha ensenyat tot, el meu pare, sempre diu que la mort forma part de la vida i que morir dignament és tan important com haver viscut bé. Que el final, compta tant com tota la vida. I té raó. Només diré que com a veterinària mai m’he penedit d’haver practicat una eutanàsia quan calia, mentre que sí que m’he penedit d’haver allargat tractaments sabent que no hi havia res a fer.


Així és que, aquest mes que la Nona hauria fet 13 anys, Albert i Míriam, us dedico aquest petit escrit per dir-vos que vau ser valents, gens egoistes i que no vau deixar que la Nona patís.
 

mendieta.PNG
  • White Facebook Icon
  • White Twitter Icon
  • White Google+ Icon

DIRECCIÓ

 

Carrer Picasso 31

Palafrugell

CP 17200

CONTACTE

 

administracio@elnou.cat

Tel: 972 610 204

 

HORARI

 

Dilluns a Divendres

9h - 14h i 16h - 19h