Per intentar evitar aquest estres, volem:

- Posar en valor el món dels adults amb infants i joves.

- Descarregar-los de tensió i de sentiments de culpa.

- Alliberar-los de sentiments d'impotència o tristesa.

​

Sortosament els nostres menors no necessiten “superheroïnes ni superherois”, i tampoc famílies perfectes.

 

Si us ve de gust, preneu nota:

​

- Estigueu tranquils! Les petites frustracions o dificultats diàries, si es resolen, no generen traumes ni patiment psicològic en els nens.

​

- El poc temps disponible no ha de ser una llosa que carregueu! Si no disposeu de massa temps, compenseu aquesta mancança amb alternatives com, més joc, més conversa i més atenció plena!

​

- Les comparacions són odioses i en el cas dels infants són “errònies”! No cal que us compareu, el que funciona als altres no té perquè funcionar en mi. Cada infant i família són únics i particulars.

​

- No realitzar activitats extraescolars de per si no és ni bo ni dolent! Estar bé desenvolupar altres aspectes de la personalitat fora de l'horari lectiu i experimentar activitats diferents a les que es donen en les aules. Sinó és així, es poden buscar alternatives de creixement no reglades.

​

- No et sentis culpable si desitges estar i fer com adult sense els teus fills! Preservar espais i temps per tu com adult, es bo i necessari. A ells els hi facilita l'aprenentatge de rols i a definir límits clars.

​

- Haver de requerir de persones externes a nosaltres (avis, cangurs, etc.) en la cura dels infants pot ser ric! L'establiment de vincles segurs amb persones de confiança fora del nucli familiar afavoreix el desenvolupament de l'infant. Si qualsevol d'aquestes situacions o potser d'altres us generen dubtes i malestar us animem a trobar assessorament o ajuda puntual i professiona

​

No hi ha mares i pares bons o dolents, sinó famílies que

han descobert o no, allò que necessiten els seus fills i filles !

Goethe

​