Entrevista a Joan-Lluís Lluís
Guanyador del Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la de l'any

REDACCIÓ MAR MOLERO DOLZ · Filòloga i periodista literària

Els personatges emprenen un viatge a peu.  D'on va sorgir traçar una novel·la a través d'un viatge?
Tenia ganes de fer caminar plegats personatges una distància molt llarga per veure què passava entre ells. Com s'ho feien per sobreviure, però 
també què feien més enllà de la supervivència, perquè els ésser humans amb la supervivència no en tenim prou, també volem viure. En el cas 
d'aquests personatges, anar més enllà de la supervivència passa per explicar-se històries. 

Mantenir un lligam personal, social o col·lectiu a  través de les històries de la ficció, que són un aliment que els humans necessitem molt.
 

Sovint aquesta gent no parla la mateixa llengua, però s'entén.
Volia veure què passa quan hi ha gent que no s'entén però es vol entendre. Ho fa a poc a poc, equivocant-se, amb malentesos, amb bona voluntat i finalment això provoca el naixement d'una llengua diferent, que esdevé una llengua molt precària i rudimentària, però que per les 
relacions diàries serveix.

Molts dels personatges de la novel·la són personatges no respectables segons la societat.
En general m'he adonat que els personatges que creo a les meves novel·les són gent que ve dels marges de la societat. Gairebé tots fugen d'alguna cosa i és des d'aquest punt en comú de la fugida que neix la seva entesa i les seves ganes de caminar plegats. Des d'aquesta marginació aconsegueixen crear una societat una mica nova, una mica diferent. I m'interessava exposar les escletxes d'aquesta diferència.

Com ha rebut el fet que 'Junil a les terres dels bàrbars' hagi guanyat el Premi Òmnium a millor novel·la de l'any 2021?
Amb una enorme alegria. Gràcies a aquest premi la novel·la ha crescut; hi ha gent que s'hi ha interessat i l'ha llegit, i això és una enorme 
satisfacció. Hi ha moltes reaccions de lectors que són molt positives. Mentre escrivia la novel·la tenia la impressió de ser un més de la colla que 
caminava i veig que hi ha lectors que tenen aquesta mateixa sensació, i és un gran privilegi.