top of page

Eduard Bigas: Intersection

REDACCIÓ RICARD PLANAS CAMPS. EDITOR DE BONART I CURADOR DE L'EXPOSICIÓ

Diuen que ningú és profeta a la seva terra, però sembla que les dinàmiques del segle XXI volen canviar aquest tòpic, ben real durant tant de temps. Reivindicar la creació i els creadors vius és un acte de sensatesa, d'intel·ligència i de connexió amb la realitat del present.

Enguany, diferents espais d'arreu de Catalunya, i de manera més intensa a Palafrugell i en el seu potent teixit cultural, s'alineen per reivindicar més i millor aquest artista que, criat i nascut en aquesta vila el 1969, amb una ceguesa quasi total en un ull malgrat que això no sigui important perquè ja sabem que l'art és sobretot una construcció mental. Ha passat una part important de la seva vida, primer a Londres i posteriorment a Berlín, on ha consolidat una trajectòria sòlida en l'esfera artística internacional.

 

En aquesta primera exposició, que arrenca el cicle en el Museu del Suro de Catalunya, titulada Intersection – títol manllevat a l'àlbum del 1953 del músic Morton Feldman, del qual n'és entusiasta Eduard Bigas – es podrà veure una selecció d'obres que comprèn bàsicament pintures sobre tela des del 2015 i fins a l'actualitat. Trobarem sèries d'obres com Sequences, Transfigured time, Time and the Others i Gods, Demons and the Sound of water.

 

El surrealisme metafísic més poètic i atmosfèric, alhora que líric i contundent, que apel·la a la història de la pintura, es posa de manifest en aquestes creacions. Obres que respiren clucades d'ullet a autors moderns contemporanis, de Salvador Dalí i Modest Cuixart a Mark Rothko. Paisatges interiors plens de símbols i formes orgàniques inconcretes. Pintures a l'oli –element sanador– que transiten entre la llum de cera i la llum de neó, que generen ponts i tensions artigràfiques i que ens sedueixen i frenen el temps en un moment en el qual sembla que aquest ja no existeixi, potser pel frenesí de la vida contemporània.

3.PNG
bottom of page